Wikipedia

Resultados de la búsqueda

miércoles, 13 de abril de 2016

UN BACTERI DESTRUEIX LES OLIVERES DEL SUD D'ITÀLIA

RESUM


Des de fa tres anys, les oliveres de la província italiana de Lecce, a la regió de Pulla, s'assequen i moren. El motiu és un bacteri mai vist abans a Europa. Comencen eixugant-se les fulles, a continuació les branques i finalment tot l'arbre es marceix i mor. Els que més pateixen són les oliveres centenàries. Ja en 2014 les autoritats el van qualificar com una epidèmia i hi ha prop d'un milió d'oliveres afectats. amb els jornals g

L'assumpte és d'extrema gravetat perquè aquesta regió del sud d'Itàlia és la primera productora d'oli d'oliva d'un país que, al seu torn, produeix al voltant del 20% del que consumeix a tot el món. Itàlia és el segon productor mundial d'oli d'oliva, només per darrere d'Espanya i es suma el perill que el brot pogués afectar altres plantacions.

El 2013, tècnics agrícoles van trobar el bacteri Xylella fastidiosa en les oliveres de Pulla, però no hi havia evidència científica que fos la culpable. El risc que l'epidèmia s'estengués va atemorir les autoritats europees, que van destinar un fons de 13 milions d'euros per investigar les causes de la malaltia i donar-li solució. El primer pas va ser ordenar sacrificis massius d'arbres afectats pel brot i, a continuació, iniciar les investigacions per determinar la causa del problema.

Després de dos anys d'estudi, finalment van trobar la causa de la mort massiva de les oliveres: es tractava del cep CoDiRo del bacteri Xylella fastidiosa, un bacteri mai abans trobat a Europa i conegut a Amèrica del Nord i Sud-amèrica.

Els investigadors van arribar a aquesta conclusió després de comprovar que les plantes d'olivera sotmeses a la inoculació artificial d'aquest bacteri en hivernacle van mostrar els mateixos símptomes que els arbres que estaven plantats al camp. El problema, però, no acaba aquí, ja que els experts asseguren que "el risc continua, no es redueix, però augmenta el coneixement sobre el problema". A partir d'ara, cal "seguir estudiant per buscar solucions"

Les investigacions per trobar una solució a aquest problema continuaran durant altres deu anys. Encara que estigui localitzada la causa, ara cal trobar una solució i això és el que esperen els agricultors i productors d'oli d'oliva, que encara no s'han recuperat del malson de 2014.

OPINIÓ


La plagues i les epidèmies d'aquesta mena són, com molt bé ens diu la notícia, un malson per a qui les pateix. Una gran majòria d'agricultors viuen només de les seves terres i són la seva única forma de fer arribar diners a casa. És per això que el fet de tenir mala sort en una collita, ja sigui per  unes condicions climàtiques inadequades o com en aquest cas per plagues, pot portar a una fallida del seu negoci i per conseqüent, dificultats per a poder mantenir la seva vida i la de la seva família.




Una de les oliveres d'un camp del sud de Itàlia, devastada per la bactèria.


Font: elpaís.com
Data: 13/04/2016
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA

jueves, 7 de abril de 2016

LA COMISSIÓ EUROPEA INSPECCIONA ELS ABUSOS EN ELS CAMPS DE CÍTRICS

RESUM


La Comissió Europea ha anunciat una inspecció dels camps de cítrics a la vall del Guadalquivir, que abasten més de 30.000 hectàrees en 25 municipis de Còrdova i Sevilla, per evitar els abusos laborals. El batle de Palma del Río, el socialista José Antonio Ruiz Almenara, s'ha reunit aquest dijous amb el director general d'Agricultura de la Comissió Europea, Joost Korte, que ha reclamat informació sobre la proliferació de quadrilles de treballadors que es veuen obligats a treballar deu hores al dia, recollir i carregar més de 1.100 quilos de fruita cada jornada i que només reben una remuneració de 2,5 euros per hora.

El cobrament per sota del que estableix conveni ha suposat també la manca de treball per als jornalers de la vall del Guadalquivir que es neguen a acceptar aquestes condicions.

Aquesta situació ha convertit la comarca en un polvorí social i és per això que la cap de l'Executiu autonòmic ha afirmat que ha fet tot el possible en el marc de les seves competències davant la proliferació d'aquestes quadrilles. En aquest sentit, ha informat que ha requerit a la Delegació del Govern que estableixi les mesures necessàries per acabar amb els abusos.La presidenta ha demanat que es comparin les collites amb els jornals generats, el que permetria detectar les bosses de frau.

La Delegació del Govern té previst 2.000 visites d'inspecció en un pla específic per al sector, però reconeix que la dispersió de les finques dificulta la tasca de la Guàrdia Civil.

OPINIÓ


Em sembla molt trist que avui en dia encara s'aprofitin dels jornalers, els quals no poden fer res per solucionar aquesta situació. El pitjor d'aquest assumpte, éºs el fet de que els propis jornalers no denuncien perquè prefereixen treballar per 2,5 euros l'hora a no fer-ho perquè així aconsegueixen les peonades necessàries per accedir al subsidi agrari, és a dir, que si volen poder viure en un futur, han de treballar a canvi d'aquests tipus de remuneracions sense cap altra alternativa. Espero que aquesta situació es solventi aviat perquè no és justa i aquests treballadors han de ser tractats amb dignitat com a qualsevol altre.


El alcalde de Palma del Río, el socialista José Antonio Ruiz Almenara, este jueves con el director general de Agricultura de la Comisión Europea, Joost Korte.
L'alcalde de Palma del Río, el socialista José Antonio Ruiz Almenara,
amb el director general d'Agricultura de la Comissió Europea, Joost Korte.



Font: elpaís.com
Data: 07/04/2016
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA

domingo, 3 de abril de 2016

EL PERÚ PREN A BOLÍVIA EL LIDERATGE EN L'EXPORTACIÓ I PRODUCCIÓ DE QUINOA

RESUM

Perú i Bolívia lliuren una batalla. Els exèrcits de camperols de tots dos països lluiten pel liderat mundial de la producció i exportació del "gra d'or": la quinoa, o quinoa, l'aliment que en l'última dècada s'ha posat en boca de tot el planeta, a causa de les seves bondats nutricionals.

els agricultors peruans, que van ampliar la seva producció (1 119,3%) i les seves exportacions (1 96,6%) entre 2013 i 2014. Aquest increment va permetre al Perú convertir-se en el major productor i venedor de quinoa al món, deixant a Bolívia, que per anys va encapçalar la llista, en el segon lloc. Fa 10 anys, segons l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Perú tot just produïa el 6% de la quinoa que es venia al món, mentre que Bolívia acaparava més del 90% del mercat.

Fins als anys setanta del segle passat, el gra era gairebé desconegut fora de la regió andina. No obstant això, des de fa més de dues dècades la demanda de quinoa es va catapultar al món occidental famolenc de menjar saludable i orgànica. Va ser just el 2013 quan es va celebrar l'Any Internacional de la Quinoa i Nacions Unides va classificar a aquest producte com un cultiu estratègic per a la seguretat alimentària. Des de llavors, els preus s'han disparat.

Els experts consideren que la diferència en els preus va jugar un paper clau en la caiguda que ha patit Bolívia. En 2013, una tona valia gairebé el mateix en els dos països; rondava els 4.200 dòlars. Però en 2014, l'alta demanda en el mercat va provocar una pujada en el cost del producte entre les dues nacions.

L'expectativa del representant del gremi bolivià és que el preu es mantingui estable durant 2016, a l'espera d'una competència més fèrria pel mercat en els propers anys, ja que més de 50 països han començat a conrear l'aliment. La FAO sosté que al final d'aquesta dècada les exportacions de quinoa arribaran les 100.000 tones, més del doble del que es va comercialitzar el 2013.

OPINIÓ


Al cap i a la fi, tot comerç en aquest món, és una competència. Per circumstàncies diverses, el Perú és ara el país capdavanter en quant a l'exportació i la producció de quinoa, però qui sap el que pot passar en un futur. L'únic que espero es que no es sobrepassin els nivells ètics i morals per a aconseguir ser el pioner i que abans que per un benefici econòmic, es miri per un benestar social.



Secado de quinoa en una fábrica en El Alto (Bolivia).
Assecat de quinoa en una fàbrica a El Alto (Bolívia).


Font: elpaís.com
Data: 03/04/2016
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA

martes, 29 de marzo de 2016

COSTA RICA CAMINA CAP A UN MODEL AGRÍCOLA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

RESUM

El 2010 Costa Rica va començar a estudiar com donar resposta a l'impacte mediambiental i social provocat per la ràpida expansió del sector de la pinya. El país va establir llavors la Plataforma Nacional de Producció i Comerç Responsable de Pinya a Costa Rica, dissenyada per articular i promoure el diàleg entre tots els actors vinculats a la producció i comerç d'aquesta fruita.


Aquest grup va articular un Pla d'Acció per a l'enfortiment de la producció i comerç responsable de pinya al país. Aquest Pla compta a més amb el més alt nivell de reconeixement ja que recentment el president de Costa Rica, Luis Guillermo Solís, va fer l'anunci oficial amb la signatura d'un decret.

Costa Rica s'ha convertit així en el primer país a concebre i adoptar una resposta nacional d'aquesta envergadura i ara està marcant el camí a seguir per altres que ja preparen plans similars.

Els canvis necessaris només seran reals i duradors quan més països desenvolupin respostes nacionals similars a la de Costa Rica per solucionar els greus problemes de la producció agrícola. Aquest esforç situarà als petits agricultors en una millor posició per expressar les seves preocupacions, compartir els seus coneixements i obtenir el suport que necessiten.

OPINIÓ


Molts països haurien de prendre exemple del que està fent Costa Rica. Si realment volem complir els objectius que té el desenvolupament sostenible i volem fer front al canvi climàtic, hem de fer possible que els esforços de millorar els problemes socials i mediambientals, com és ara l'exemple costa-riqueny, sigui una pauta a seguir o més bé una norma per a la producció agrícola mundial.



Un grupo de trabajadores recogen piñas en un cultivo en Costa Rica.
Un grup de treballadors recull pinyes en un cultiu a Costa Rica.


Font: elpaís.com
Data: 29/03/2016
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA

jueves, 24 de marzo de 2016

COMPETÈNCIA REBUTJA LES MESURES D'AGRICULTURA PER A LA LLET

RESUM

El Ministeri d'Agricultura vol introduir més transparència en la cadena de producció de llet i per això ha proposat unes mesures a agents del sector (organitzacions agràries, cooperatives agroalimentàries, indústria i distribució). En uns casos ha trobat l'acord o, almenys, no ha topat amb el rebuig (indústria i distribució). En canvi, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) rebutja la iniciativa ja que creu que facilitaria el risc de coordinació entre els operadors, afavoriria les conductes il·lícites i reduiria els incentius per competir.

L'Administració té capacitat per conèixer el volum de llet venuda pels ramaders i els preus pagats en les explotacions pels primers compradors. Per aconseguir més transparència, el ministeri pretén que els industrials hagin de comunicar-li els preus de venda dels seus productes a la distribució. Amb aquesta informació, Agricultura tindria xifres completes sobre el comportament de tota la cadena de valor i podria detectar els punts on es registren les majors alces.

Amb motiu dels conflictes en el sector de la llet, un dels interrogants no desxifrats era conèixer si les pujades de preus registrades per la llet en els lineals de la distribució es traslladaven a les indústries i, posteriorment, als ramaders.

Des Competència consideren, per contra, que amb les mesures de transparència plantejades (tot i que Agricultura garanteix la confidencialitat) hi ha un elevat risc de coordinació i de reducció de competència, el que, en definitiva, seria un perjudici per als consumidors amb potencials augments dels preus. El regulador, a més, entén que l'Administració hauria de fer front als problemes estructurals que té el propi sector, com una major promoció del cooperativisme i aconseguir una activitat, en conjunt, més eficient.

OPINIÓ

Avui en dia els productes ramaders no tenen un preu excessiu, però sempre dependent del tipus del producte que estem buscant. La llet avui en dia és un producte venut a nivell mundial, i això vol dir que s'ha de produir molta. Això dóna peu a actes molt poc transparents per a accelerar la producció del mateix producte i això és el que la notícia d'avui ens ha explicat. Em sembla molt apropiat que es porti un control més intensiu i tenint en consideració la idea d'un bé comú, espero que els productors respectin aquesta proposta transparència impulsada pel Ministeri d'Agricultura.



Un granjero alimenta a sus vacas con paja
Granger alimentant a les seves vaques amb palla

Font: elpais.com
Data: 20/03/2016

martes, 8 de marzo de 2016

ÚLTIMA AVALUACIÓ!

Encetem nova i última avaluació i canviem la temàtica de les 5 notícies que penjaré al blog. Aquesta vegada tractaré el tema de l'agricultura i n'estic segur de que aprendré moltes coses noves.

miércoles, 3 de febrero de 2016

30 ANYS DE COMERÇ JUST A ESPANYA

RESUM:

El 1986 es van obrir les dues primeres botigues de Comerç Just al nostre país a Donostia-Sant Sebastià i a Còrdova. Des d'aquest moment fins ara el Comerç Just ha experimentat un gran desenvolupament; D'una banda, a les botigues de Comerç Just (que ara també són online) s'han sumat establiments de productes ecològics, supermercats, grans superfícies, hosteleria i diverses empreses que distribueixen productes de Comerç Just, però d'altra banda, el Comerç just està cada vegada més present a través de campanyes de mobilització i denúncia, d'incidència política, iniciatives en centres educatius, etc.

Tant les dues botigues com aquestes experiències prèvies sorgeixen de grups de persones i organitzacions que coneixen el tracte injust que reben els agricultors o artesans d'Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia, i les dures condicions de treball que suporten a l'hora de produir articles.

Més endavant, especialment en els anys 90 es van anar constituint gran part de les actuals organitzacions de Comerç Just i en la dècada dels 90 hi va haver una expansió del Comerç Just al nostre país. Al llarg d'aquests anys es van anar obrint botigues arreu del territori.

També en aquesta dècada, aquells primers mercats i botigues d'artesania es transformen en iniciatives de Comerç Just pròpiament dites. A partir de l'any 2000 comença l'expansió del Comerç Just en altres espais. El 2005 es va fundar Fairtrade Espanya i a partir de la seva fundació, els productes de Comerç Just certificats per Fairtrade comencen la seva expansió per empreses i grans cadenes de distribució i hostaleria, cosa que ha afavorit l'augment de la facturació de Comerç Just.

Paral·lelament al desenvolupament de les botigues, i especialment durant els anys 90 i 2000 les organitzacions realitzen una importantíssima tasca de sensibilització i difusió del Comerç Just; D'una banda, es desenvolupen campanyes i accions en centres educatius adreçats a estudiants de tots els nivells i d'altra banda diverses organitzacions van començar a desenvolupar campanyes a través de mitjans de comunicació i estratègies de més abast.

L'objectiu final del Comerç Just és canviar les regles del comerç internacional de manera que aquestes es basin en la justícia, especialment per als principals països productors. Per aquest motiu la incidència política sigui una de les línies fonamentals d'acció del moviment del Comerç Just.

OPINIÓ:

Avui, després d'aquestes tres dècades de treball, el moviment del Comerç Just continua treballant per combatre unes realitats injustes que encara persisteixen, ja que segons informes del PNUD la pobresa continua afectant a mil milions de persones i la desigualtat ha augmentat. Gràcies a les organitzacions que formen la Coordinadora Estatal de Comerç Just, encara queda esperança ja que treballen conjuntament per enfortir el moviment del Comerç Just. Amb la col·laboració de tots podem millorar les condicions del Comerç Just, AJUDA'NS!



Logotip emprat per l'aniversari dels 30
anys de Comerç Just a Espanya.



Font: comerciojusto.org
Data: 01/02/2016
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA